Compte, que vénen els dracs!

3 min
Sábado, 25.04.2015 11:01

Jo era feliç celebrant el dia de la literatura, el dia del llibre, el dia de Cervantes, el dia de Sant Jordi i de la rosa i de sobte m'adono que el meu president, en la declaració institucional de la "Diada de Sant Jordi "m'ha canviat la història. Jo ja m'havia fet a la idea: tot resolt amb poc esforç i eternament independent. Quina decepció: ara Mas ens explica contes de fades, de princeses que necessiten ser salvades i de feus que necessiten tancar portes perquè altres reis d'altres feus no ens ataquin amb els seus dracs. Ara, el senyor de les nostres terres ens mana lluitar tots junts contra els dracs, no sigui que ens calin foc o es mengin les nostres princeses de vuit cognoms catalans. Al final del seu discurs Mas, per animar-nos, va reblar: "Tots podem ser un Sant Jordi i lluitar". I ben disposats, alguns ja se’n van a corre-cuita a salvar-nos, sentint-se novament com a herois. Gràcies companys, per lluitar contra els dracs que ens fan tant de mal!".

La història de Mas em recorda la bogeria del Quixot lluitant contra els molins de vent. No és el dia de Sant Jordi el dia de Cervantes?

Però si m'ho permeten, jo prefereixo ser Sancho, conscient de la bogeria del Quixot. Perquè la història de Mas em recorda la bogeria del Quixot lluitant contra els molins de vent. No és el dia de Sant Jordi el dia de Cervantes? Llavors cal felicitar Mas per la seva extraordinària astúcia i profunditat en establir comparacions subliminals entre Sant Jordi i Don Quixot, que el comú dels mortals no sabem captar. —Sancho, —li Diu Mas —aquests que veus aquí són gegants que ens volen mal! —I El pobre Sancho assenteix per discreció, tot i que sap amb lucidesa que el seu cavaller s’ha begut l'enteniment.

Em reafirmo: prefereixo ser Sancho, perquè ja fa temps que vam créixer i ens vam adonar que el món és complex i que els problemes complexos ja no es resolen amb contes de fades. Llàstima que no siguem capaços de veure dracs i espases medievals enllà de les nostres terres, espases cenyides expressament per atacar-nos. Llàstima que siguem sensats i només siguem capaços de veure a la nostra vora del segle XXI nens al llindar de la pobresa, persones en atur, el desmantellament de l'estat del benestar i multituds ofegades quan fugen de la barbàrie. Llàstima que siguem tan vulgars que només vulguem resoldre les coses pedestres, les de cada dia, les que sí que importen a la gent i les que només el comú dels mortals, som capaços de captar. Corregint Mas, en lloc de dir "Tots podem ser Sant Jordi" direm "Tots volem ser Sancho i no necessitem anar a matar dracs per tenir dignitat".

Artículos anteriores
¿Quién es... Mireia Esteva?
Mireia Esteva

Escritora y licenciada en Biología. Ex consultora de la OPS en Washington. Desempeña responsabilidades de dirección en la Administración pública catalana.

Comentar