ERC EN TÉ LA CLAU, I AIXÒ FA POR

Davant la destrucció final de la sanitat

ERC probablement es desmarcarà de CDC en l’enfrontament amb la resta de partits del Parlament autonòmic per les retallades sanitàries. Mas continua capficat per servir al "sector de negocis sanitaris de CDC". Ningú no prepara una alternativa per recuperar una sanitat pública ja destrossada. El moment és crític per la sanitat i continuarà sent-ho durant anys.

11 min
El consejero de Salud, Boi Ruiz, y el presidente de la Generalidad, Artur Mas
Alfons Quintà
Miércoles, 15.04.2015 08:30

Mas volia fer-nos retrocedir al 1714. Però s’ha passat: amb el seu enfrontament absolutista amb el Parlament autonòmic ha anat encara més enrere. Potser al 1215 en que el rei anglès Joan va ser obligat a signar la Magna Carta. O al 1649 en que Carles I també d'Anglaterra va ser condemnat a mort i decapitat per haver-se enfrontat al Parlament.

El tema va d’això però la causa és el desig de Mas, de servir al "sector de negocis sanitaris de CDC". Per tant, no vol deturar ni un instant la destrucció de la sanitat pública. Espera que aquell sector li agraeixi i el tingui molt en compte en moments preelectorals.

ERC: La sanitat a les seves mans

En l’ordre immediat, ERC té a les seves mans la liquidació final, o no, de la sanitat pública catalana. Fonts d’ERC em diuen que s’abstindran de votar contra el Parlament autonòmic, en l’enfrontament al que l'ha sotmès CDC. També s’abstindran de demanar el cessament del conseller Ruiz. D’aquesta manera, tota la posició de la resta de partits, de parar les retallades, podrà fer prevaldre. Com és constitucional, s’haurà de procedir al compliment de tres mocions, ja aprovades -però que Mas no vol complir- contra la privatització de la sanitat pública catalana.

Mas es va encarar al Parlament però ara ERC el pot obligar a fer marxa enrere. Si ERC vota com totes els altres partits (cosa poc probable) o bé s’absté (cosa ben probable), Mas haurà d’abandonar la seva insòlita resistència. És una confrontació pròpia de la final del feudalisme, així com de la fi de les monarquies absolutes i del naixement del constitucionalisme. Poques coses podrien ser tan tronades i carrinclones.

Poca solidaritat entre Mas i Junqueras

Ara bé, ERC és un partit del monotema independentista. En nacionalisme, ni en sanitat, no hi entén res i en la resta de qüestions encara menys. Un dia poden fer una cosa i a l’endemà una altra. Junqueras vol estar abraçat a Mas per millor apunyalar-lo i Mas vol fer el mateix amb Junqueras.

Com a solidaritat diguem-ne patriòtica es podria pensar en millors exemples. Junqueras es va comprometre a ajudar Mas a liquidar ràpidament la sanitat pública. Com a contraprestació, Junqueras va acceptar una llista unitària pel 27S de CDC i ERC. Però és evident que ERC no la vol, degut a la davallada constant del vot de CDC, i continua fent-se l’orni.

Erosió electoral de CDC i ERC

És igualment evident que Junqueras tampoc complirà el seu acord i no votarà a favor d’accelerar encara més la destrucció sanitària, com es va comprometre i Mas voldria. És degut a que ERC no pot suportar l’erosió electoral que li comporta assumir la política sanitària de Mas, malgrat haver-la estat recolzant durant anys.

Si ERC contribueix a deturar a Mas, en principi, aquest no tindrà temps per fer aprovar aquelles mesures destructives, en particular el tema clau: la creació d’un consorci segregador a Lleida. Però per ara no es veu que cap partit, i menys un conjunt de partits, estigui preparat per donar un tomb a un desastre sanitari immens creat deliberadament per la Generalitat. Tot resulta bastant increïble i, per descomptat, sense precedents. Tota la sanitat pública s’hauria de reconstruir però ningú sembla interessat a començar a pensar-hi. Increïble, però cert.

ERC sempre ha donat suport a Boi Ruiz

Es difícil esbrinar què farà ERC perquè el seu oportunisme fa caure d'esquenes. Fins ara sempre ha donat suport i fins i tot salvat a Boi Ruiz. El moment és extremadament delicat i decisiu. Faci el que faci, s’haurà de recordar la manera la potinera com ERC s’ha comportat fins ara.

Dins d’ERC, es cabdal l’absència de quadres que entenguin en sanitat, o en qualsevol altre cosa. La seva portaveu parlamentària, Alba Vergés, és una bleda indissimulable. El portaveu en economia, Pere Aragonés és un exemple vivent del nostre desfuncionament universitari. Manuel Balcells va demostrar la seva incompetència en sanitat durant el Tripartit i Pere Culell, és un cirurgià acceptable i educat, però està per provar com polític. Ara es torna a presentar a les municipals a Manresa.

Articular una alternativa

Sorprèn que ERC es consideri un partit de progrés i en canvi ni tant sols arribi a dir, com ha fet grup "Construïm" de Duran Lleida i Miró Ardèvol, que les retallades sanitàries són excessives. Ni això.

Finalment, tots els partits estan veient que sanitat és el problema més greu de Catalunya i aquell que pot fer més mal als que assumeixin les barbaritats de Mas i Ruiz. Però ningú es capaç d’omplir un tros de paper amb un programa coherent. Parar a Ruiz pot ser possible però no es veu com articular una alternativa, encara que només fos sobre el paper. El que ha fet i fa l’independentisme per evitar tot debat seriós. En l’ordre mediàtic ho assoleix.

Ara bé, dins de CDC hi comença a haver militants i quadres sanitaris, no pas els periodístics, que veuen el dany que causa, en expectativa de vot, el fet de mantenir la descarada destrucció de la sanitat. Aquesta no té cap lògica sanitària. Només s’entén introduint-hi el tema del finançament polític partidista i el desig de control social també partidista.

Sempre el "sector negocis de CDC"

En el primer aspecte, la cúpula de CDC creu que necessita els ajuts econòmics del seu propi "sector de negocis sanitaris de CDC", en particular en aquests temps preelectorals. En el segon aspecte, CDC sempre ha usat a molts metges i a hospitals privats de zones rurals pel seu palès clientelisme, és a dir el seu etern desig de control social. L’escandalós tema Innova, de Reus, ara amb més de 40 imputats, així com la major part de la sanitat de les Terres de l’ Ebre són casos paradigmàtics de la voluntat de control social per CDC, mitjançant la sanitat.

Amb un segle o més de retard, CDC encara practica una característica típica del caciquisme. CDC també ha col·locat a corsaris seus en tots els mitjans, per a manipular qualsevol informació sobre sanitat. Causa autèntic fàstic constatar la seva total manca d’escrúpols.

'La Vanguardia', inefalable

La manera com va donar La Vanguardia el rebuig brutal de tots els partits a Boi Ruiz passarà a la història de la manipulació periodística. Va ser en la pàgina 26, per tant parell, en la secció, crec, de "tendències" per baix i un quart de pàgina. Cal estar mancat de vergonya i necessitat de subvencions. El prendre’s a la ciutadania per ximple és un pecat que sol comportar series penitències.

Quant el paper de la sanitat respecte el finançament de CDC mai ningú no m’ha contradit, ni un polsim, tant en públic com en privat. En realitat, són fets sabuts. A CDC n’estan encantats i la resta de partits s’hi resignen. Atès el ralentí de la construcció, i el paper ja consagrat de les entitats financeres, no veig cap altre sector tan important com el que estic exposant, respecte a les necessitats econòmiques preelectorals.

Dades econòmiques objectives

Això queda periòdicament reconfirmat per informacions objectives dels diaris econòmics. El sector sanitari privat, amb la seva necessitat de bones relacions amb la Generalitat, és –potencialment o efectivament- un bé de Déu pels partits, avui per a un molt més que per a altres. És així des de fa molts anys. Sempre ha estat el corc que ha estat pervertint el sistema. Ara els corcs volen cruspir-se tota la llenya. Si hi afegim que liquidar la pública equival a afavorir la privada, tot lliga.

Goso afegir una pregunta, després de disfressar-me de pardal: ¿Com és que en enfortir la interrelació entre públic i privat (o el domini del públic (sic) per part del privat) no incrementen els controls administratius i jurídics per impedir que també augmenti la corrupció, que ja és prou alta? En realitat fan el contrari. Estan obsessionats en marginar el Dret Administratiu, millor garantia contra la corrupció.

La sectorial de salut de CDC

Dins de CDC, Boi Ruiz sempre ha generat un gran rebuig. Només arribat a la conselleria, va manifestar que, en principi, no rebria alcaldes, ni els de CDC. Aquests no li han perdonat. D’altra banda, no s’ha preocupat de que la sectorial de Salut del seu propi partit tingués coneixement de per on volia fer anar la conselleria. Ell ho sabia, com sabia que no ho podia dir. Volia ignorar els fets i les opinions dels altres.

Un membre d’aquella sectorial i, per tant, militant (o més aviat quadre) de CDC em diu que aquest ens intern de CDC porta més d’un any sense reunir-se i que quan ho feia hi assistien molts pocs metges, molts menys dels que eren militants. N’hi havia que estaven esgarrifats. 

Sectors ignorants respecte a si mateixos

El pitjor dels pitjors escenaris són uns sectors pretesament públics ignorants respecte a si mateixos, àvids, mal dirigits i mal organitzats, des de temps en que l’únic referent era, ai las, Jordi Pujol i Soley.

En els sectors jurídicament públics de la Generalitat mai no hi va haver, o no es va poder imposar, un projecte al servei de qui el necessités, no pas del poder. Un poder del qual avui en tenim coordenades evidents que estan esperant confirmacions judicials. Crec que confirmaran, com a concepte general, que aquí es va crear un Estat-Partit, o un Estat-Família, o un Estat-Clan.

Sense models sanitaris

Tots plegat és encara pitjor que el tronat Estat-nació, concepte del passat, que un incompetent, rodejat d'"els pitjors", no pas d'"els millors" usa per ensarronar, com els caçadors usen (o usaven) reclams, per atraure a ocells, comparables als catalans desvalguts d’avui, en ser víctimes d’un premeditat aniquilament cultural i informatiu.

Una prova: en sanitat ni en cultura, ni en comunicació social no hi ha qui hagi escrit, o usat com referència, algun dels molts bons llibres que, nord enllà, hi ha sobre models sanitaris. En tinc grapats. Boi Ruiz en seria incapaç de buscar-hi res: ja sabia què li havia encarregat Mas, junt amb aquells que, enriquits per una sanitat clànica, manen més que ells dos. Ruiz ha canviat tota l’estructura sanitària sense tenir cap model objectiu (el subjectiu ja el sabem, finalment) ni informar-ne degudament al Parlament autonòmic ni a ningú. És tot un rècord mundial, amanit per la vergonya que ara sigui ERC la que pot decidir en un moment crític per la sanitat.

 

Comentar