CDC sempre al servei del seu 'sector de negocis sanitaris'

Destrucció sanitària i de la democràcia

Jugant a retallar la sanitat, la mortalitat a Catalunya augmentà un 5,3 per cent en el 2012. Ara la Generalitat es salta impunement el principi universal de la divisió dels poders. Tot rau en que Mas no vol deixar la Generalitat. La broma i la set de poder personal esdevenen massa pesades.

12 min
El presidente de la Generalidad y líder de CiU, Artur Mas
Alfons Quintà
Martes, 7.04.2015 02:31

Mai no hi havia hagut cap violació institucional tan greu com l'ara comesa pel Govern de la Generalitat contra el principi democràtic bàsic de la separació i independència dels poders. Mas s'ha passat pel folre tres decisions formals i concretes del Parlament sobre sanitat. Ha estat en qüestions bàsiques que permetran enterrar definitivament la sanitat pública. L'espectacle es complementa amb silencis mediàtics incomprensibles.

Són tres notòries, decisions del Parlament català sobre sanitat que van ser aprovades per tots els grups parlamentaris. Fou gràcies a que ERC, fins llavors etern còmplice de CiU en la destrucció de sanitat, va canviar de trinxera.

Barnaclínic, Lleida i dades mèdiques personals

Així, el legislatiu va aprovar una auditoria interna de la inefable Barnaclínic (ens privat dins el jurídicament públic Hospital Clínic), precisant que, mentre s'efectués, aquell centre havia d'aturar la seva activitat. En segon lloc i sempre gràcies al canvi del vot d'ERC, el Parlament decidí parar l'esmicolament de l'Institut Català de la Salut (ICS) a Lleida, preludi de la seva dependència fàctica de la sanitat privada, en una demarcació on, ai las, la sanitat privada és mínima. Després de Lleida, es farà el mateix a les altres tres províncies. En tercer lloc, el legislatiu català havia decidit parar la venda de dades mèdiques personals, fins ara públiques, a empreses privades, sempre gràcies al canvi de criteri d'ERC.

La resposta de Mas fou ignorar les decisions del Parlament, amb una insolència, una urgència i un menyspreu de la democràcia que deixen bocabadat. Immediatament abans de menysprear el Parlament, Mas es va assegurar la complicitat d'ERC, accedint a concertar una "candidatura unitària" secessionista, cosa que li havia estat proposant ERC i a la qual CiU s'havia negat fins llavors mateix.

Maximalisme secessionista a canvi de retallades

Mas i Junqueras van signar un altre "full de ruta" d'un foli i mig que no canvia res, excepte incrementar el radicalisme verbal, tant desitjat per ERC, per acabar de separar a CDC d'UDC, cosa ja inevitable. Mancat de tota possibilitat de recuperar una mica de catalanisme moderat, CDC s'instal·la en el maximalisme d'ERC, on CDC acabarà sent cruspida, finalment.

La rapidesa i la coincidència en el temps han estat espectaculars, cridaners, així com ho ha estat efectuar-ho en el moment mateix de l'inici d'unes vacances.

Em va costar poc esbrinar, gràcies a fons honestes de la pròpia Generalitat, la sòrdida realitat de l'acord. ERC obté, com a contraprestació, més radicalisme secessionista, mentre CiU aconsegueix liquidar els pocs escrúpols sanitaris que pogués tenir ERC.

Mas, disposat a tot per ser reelegit

A la vegada, les fons em detallaren que qui va reclamar l'acord fou Mas. Aquest, des de sempre vol destruir el poc que queda de la sanitat pública, però ara el propi Mas és més exigent que mai, en la perspectiva de les tres cares campanyes electorals que estan al caure, on ell creu que és determinant la diguem-ne generositat del 'sector dels negocis sanitaris de CDC'.

El poder d'aquest 'sector' és, des de fa uns trenta anys, clau en tot el sistema, del qual es pot argumentar que va néixer a la seva mida. Són aquells poders econòmics fàctics i de CDC els que manen i que, en un ordre sempre creixent, poden fer que CDC tingui diners o no.

Sector sanitari de CDC molt enriquit

Com he escrit mantes vegades, és pensant en aquest sector, infinitament ric o millor dit enriquit, que Mas va acordar i dirigeix (encara que no hi entengui ni un borrall) la descarada destrucció sanitària. Va escoltar i va dir que d'acord. En vaig tornar a donar noms i senyals fa pocs dies. També vaig exposar com La Vanguardia va ser determinant per a justificar uns curiosos cursos de presumpta integració d'estrangers, que es presentaven com ben poc clars.

Sense considerar l'aspecte complex i multiforme, amb barreja d'interessos, del sistema sanitari real i efectiu, creat des de la Generalitat, no es pot entendre l'opacitat, ni coses encara pitjors, de la sanitat catalana. Per això a Mas no li ha importat fotre-se'n públicament del Parlament. És capaç d'això i de més. Mas creu que amb molts diners encara podria guanyar les eleccions i que sense molts diners les perdria.

Un decisiu 'sector de negocis'

Avui dimarts s'hauria de veure -si visquéssim en un món polític racional- per on poden anar els trets. Seria lògic que tot el que explico, i que podria explicar amb encara més detall, determinés l'acció del conjunt de les forces polítiques, portant a un debat parlamentari i mediàtic clar i decent. Però em temo que ERC i CDC continuaran tirant pel dret, no pas pel camí del Dret més elemental. M'expliquen que dins d'ERC saben el que exposo i hi ha malestar. És un "número" o en sortirà alguna cosa? En un partit on la portaveu en sanitat és Alba Vergés poden acabar jugant a fireta.

En tot cas, la relació opaca i determinat que hi ha entre la direcció de CDC i el seu 'sector dels negocis sanitaris' és la realitat pura i dura, des que Xavier Trias assumí i enfortí el que continua sent el model real de poder sanitari català. És la mare dels ous. S'ha de liquidar.

Un sector que domina la política catalana

Mogut per la desesperació que li provoca poder perdre les eleccions del 27-S, segons indiquen totes les estadístiques, Mas ha mostrat la realitat del tema. És el que reiteradament vaig exposar, amb noms, dades i gran tristesa, al llarg dels darrers anys.

La responsabilitat de CDC és immensa. No hi ha hagut mai cap sector de la vida social ni de l'administració que sempre hagi estat tan collat per CDC com la sanitat pública. Ara està rematant el aspectes institucionals de la sanitat pública -com és haver d'aplicar-hi el Dret Administratiu- per a que quedi definitivament presonera d'aquell sector de CDC. També resulta obvia la por de CDC de perdre la Generalitat. Per tant, diguem que pensen en anar per la via d'"externalitzar" el sistema sanitari, per així poder dominar-ne, des de fora de la Generalitat, la part més opaca. La cosa va de milers de milions d'euros. Alguns fa temps que ens afaitem.

Els que dominen el diner privat de la sanitat

Ara, des de CDC i de la Generalitat, dominen molts centres de poder sanitari i, per tant, polític i social. Així, poden obrar des del Col·legi de Metges de Barcelona (gràcies a Jaume Aubia i el seu servidor, el president de l'entitat, Jaume Pedrós), des de les dues patronals (una d'elles abans en mans de l'esgarrifós i ara multimilionari socialista Josep Abelló Padró) passant per empresaris de CDC (esdevinguts multimilionaris gràcies al sistema sanitari) com Feliu Sucarrats, Higini Raventós, Ramón Bagó i la família Sumarroca. Després hi ha estols de col·laboradors necessaris.

Amb la disminució de l'obra pública i de tota la construcció, la sanitat és el camp predilecte de CDC per a guanyar diners, poder i sobretot control polític. En realitat, sempre va ser un camp preferent.

Mitjans servils al servei del que calgui

Aquest sector sanitari de negocis sanitaris pot comptar, per descomptat, amb tot l'aparell mediàtic de la Generalitat, encapçalat per TV3 autora de monstruositats, sense cap polsim de vergonya. Són publireportatges, però gratuïts. El mateix passa amb els mitjans de radiofònics i de premsa de la Generalitat i els independentistes, tan descaradament subvencionats.

Cal destacar bé la relació estreta entre Jaume Aubia, sempre el principal poder fàctic del Col·legi de Metges de Barcelona i Josep Caminal, cap de Secretaria del Conde de Godó, si bé amb l'immodest títol de "Director General de la Presidència del Grup Godó". És una persona sense formació i amb tota l'ambició del món, poc acompanyada d'escrúpols.

Aubi, Caminal, La Vanguardia i el poder

Cal afegir que dins el marc financer i empresarial propi del Col·legi de Metges de Barcelona (creat i dirigit pel propi Aubia) hi entrà un banc andorrà, com vaig explicar en el seu dia en un bon nombre d'articles en El Debat.

També existeix una estreta relació entre Caminal i membres d'una saga bancària andorrana, centre de recents comentaris periodístics, gens galdosos. S'entén que La Vanguardia, envernissés fins al ridícul les informacions sobre el darrer escàndol bancari andorrà. Hi ha raons de relació personal que passen per Caminal.

Un món sanitari unit a CDC

En síntesi, hi ha un diguem "paquet" sanitari estretament i complicadament unit a CDC. Això potser implica moltes coses. Com a mínim és kitsch o camp, que diria l'enyorada Susan Sontag. Els grans temes, i tenir una sanitat equitativa, moderna i adaptable als progresos mèdics és un immens tema. Per definició hi ha d'haver una bona estructura i gent molt honesta al capdavant. Ara tenim tot el contrari, tant dins de l'organització sanitària com en el món sapròfita del seu entorn immediat.

En efecte, per la seva importància, per la delicadesa vital (mai tan ben dit) de la seva finalitat, pel volum del diner que mou, la sanitat pública i ho ha de tornar a ser -sobretot quant a estructuració i control- requereix una honestedat avui i aquí insòlita.

Allunyar la sanitat de la politiqueria

Però, a més, per raons històriques i culturals profundes, no pot ser una arma més de poder polític. L'única solució per evitar-ho és l'autogovern institucional, és a dir ubicar la sanitat en el marc institucional però no pas al governatiu. Cal allunyar la sanitat de la politiqueria. El dret a la salut dels ciutadans és prou important per no ser funció de res més.

De moment, preconitzar-ho és picar ferro fred. Per tant, és com funciona el Servei Nacional de Salut (NHS) britànic, en el qual s'inspirà, amb bon sentit, el primer conseller de Sanitat, el llavors eurocomunista i ara més aviat socialdemòcrata Ramon Espasa.

Hauria de ser urgent reflexionar-hi, a Catalunya molt més que enlloc de l'Estat, per raons específiques que podria explicar. Aquesta és una realitat que a les Terres de l'Ebre adquireix proporcions patètiques. Allí la utilitat política del poder sanitari i el paper que hi juguen metges de CDC és espectacular. No hauria de ser així, pel bé de la població afectada.

Cal esperar a veure com es deslloriga l'immens escàndol objectiu que representa el fet que, a dia d'avui, Mas i Junqueras se'n fotin del Parlament. Per tant caldrà reprendre el tema, amb els elements de fet que hi hagi respecte a l'omnipotent 'sector de negocis sanitaris de CDC'.

Caciquisme i feudalisme contra modernitat i progrés

Quan s'ha volgut anar als fons del tot -i carregar-se la separació de poders ho és- també resulta lícit i necessari anar al fons del nostre drama sanitari. Uns volen recuperar el caciquisme (què és sinó el poder del sector de negocis sanitaris de CDC?) o bé el feudalisme (què hi havia abans del constitucionalisme, amb la seva separació de poders?), altres tenim el dret de defensar i anar assumint la modernitat i el progrés.

Per acabar, destaquem un element de realisme brutal, per no dir sagnant. Resulta que ahir dilluns al matí vaig rebre el següent tuït dels metges adjunts del servei d'urgències de l'Hospital de la Vall d'Hebron de Barcelona, el més gran hospital de Catalunya.

Esperant fins i tot en casos de vida o mort

Deia: "Diumenge 5; 51 (cinquanta-un) pacients pendents d'ingrés, 3 (tres) d'ells pendents d'UCI (Unitat de Cures Intensives). El més antic, tres dies, tot el pont, a UCIAS (Urgències)". Algú pot ser tan desvergonyit com per negar que això té a veure amb la vida i la mort, amb la equitat i amb les retallades sanitàries de Mas, Mas-Colell i de Ruiz?

Mentrestant, CDC i ERC juguen a naps o cols, o a fotent-se'n de principis universals, europeus i constitucionals espanyols que estan obligats -jurídicament i moralment- a emparar. Mentre, molts partits, així com molts sindicats miren cap a una altra banda, i no dic res dels més grans mitjans de comunicació catalans. La broma resulta massa pesada.