El previsible creixement dels nans

3 min
Domingo, 19.04.2015 06:21

La notícia que fa referència a un grup d'alcaldables de tres localitats properes a Barcelona que s'han compromès a "proclamar la independència" després de les eleccions municipals del 24 de maig "prenent el control efectiu polític" dels seus "territoris", en cas que el Parlament autonòmic de Catalunya no dugui a terme aquesta proclamació, és la manifestació de la impaciència per arribar al cel. Cel, que segons ens van prometre en anteriors fulls de ruta, ara ja hauríem de tenir.

Sens dubte, és més rendible posar-se al capdavant d'un canvi que posar-se enfront del statu quo

Les declaracions no m'han sorprès, immersos com estem des de fa temps en un 'procés' tocat de mort des del mateix principi. Des del mateix Estatut de tall federalista al qual jo vaig votar positivament i que per falta de perspectiva històrica un PP ofès va portar als tribunals. Per què dic això? Perquè crec que també nosaltres ens vam equivocar en plantejar un procés federalista sense fer partícips a les diferents parts que formaven part del conjunt. Llavors, Catalunya hauria d'haver liderat un procés de federalització del conjunt d'Espanya. Això porta temps? No ens haurien fet cas? Més temps porten els moviments erràtics i la unilateralitat, perquè el menyspreu a l'adversari l'únic que aconsegueix és preparar-lo per a la futura confrontació, en lloc de fer-lo per a la negociació. Sens dubte, és més rendible posar-se al capdavant d'un canvi que posar-se enfront del statu quo. Però ara ja ho hauríem d'haver après.

Quan diem que tenim dret a decidir i al mateix temps menystenim la Constitució i els pactes amb la resta de forces polítiques, enverinem la democràcia i obrim la caixa de pandora per a facilitar que diferents territoris catalans disposin al seu aire d'aquest dret. I quan es planteja des dels partits polítics que governen Catalunya que els dóna el mateix el vot dels ciutadans, perquè la llei electoral els permetrà amb escons prendre decisions que no els competeixen, estem davant l'exercici de processos antidemocràtics.

No ens estranyi que volent argumentar i justificar l'injustificable ens creixin els nans. No és estrany que els governs municipals vulguin aplicar amb escala més petita, el que han après del govern de la Generalitat: actuar sense competències, amb l'exercici d'un hipotètic poder auto-atorgat. Cap vot ciutadà pot adjudicar a cap territori, ni gran ni petit, la capacitat per a la secessió unilateral de territoris, perquè els vots que donem els ciutadans als polítics, són per a l'exercici de les competències que els corresponen. Competències que es poden canviar, és clar. Regles del joc que cal canviar, mitjançant l'exercici de processos democràtics.

Artículos anteriores
¿Quién es... Mireia Esteva?
Mireia Esteva

Escritora y licenciada en Biología. Ex consultora de la OPS en Washington. Desempeña responsabilidades de dirección en la Administración pública catalana.

Comentar