En què s'assemblen la Susana i l'Artur?

3 min
Miércoles, 20.05.2015 07:06

Aparentement la Susana Díaz i l’Artur Mas s’assemblen com un ou i una castanya. Ell no està prenyat ni és un animal polític nat. Ella no és a punt de carregar-se el PSOE andalús ni pretén prohibir el castellà a l’escola. Dit això, existeixen entre ells dos un parell de paral.lelismes si més no inquietants.

Tots dos representen opcions polítiques que porten tota la vida governant als respectius territoris i han desenvolupat una xarxa de putrefacció clientel.lar bestial

a)Tots dos representen opcions polítiques que porten tota la vida governant als respectius territoris, que han desenvolupat una xarxa de putrefacció clientel.lar bestial i que ni volent (que tampoc fa pas l’efecte que ho vulguin igual tots dos…) els resultaria fàcil fer neteja

b)Tots dos van a les urnes a la recerca d’una major estabilitat, en tornen amb les mans al cap…i tiren la culpa a altra gent

Jo era el 25 de novembre de 2012 en un especial de la televisió de Castella-La Manxa, polint-me a mitges amb l’admirada companya Rosa Paz un especial eleccions catalanes que no se’l saltava un casteller de Valls. Recordo que la Rosa, el tros de pa beneït damunt d’una taula que és la Rosa, m’anava dient a totes les pauses publicitàries: i a la vista d’aquests resultats, quan dimiteix l’Artur Mas? I el Pepe Antich? (Llavors director de La Vanguardia momentàniament entesa com el Pravda indepe…) I jo: Rosa, sembla mentida que amb la teva experiència tu m’ho demanis, això. Aquí no dimiteix ni déu.

L’Antich no va pas dimitir ell, passat un temps el van dimitir per força. A l’Artur Mas ningú no ha aconseguit desallotjar-lo per ara ni tirant-li galledes d’aigua bullenta. Tant és que a cada bugada perdi un llençol, que ell, tan obsedit amb el dret a decidir, cada vegada que el poble decideix alguna cosa, decideixi restar-li diputats i poder. Ell va a la seva. Convençut que en el fons, molt en el fons, la majoria silenciosa, sorda, muda i manca (la que no té veu, vot ni mà per a ficar a la urna?) fa pinya amb ell i a més a més, suma.

Pel que fa a la Susana…va avançar eleccions a Andalusia per tal d’enganxar l’enemic amb els pixats al ventre i és veritat que PP i IU han tingut un disgust dels que fan època. Però ella de moment no aconsegueix ésser investida presidenta ni a trets. I si segueix així el 5 de juliol, això seu haurà estat un avortament polític monumental.

I ara resulta que la culpa és de l’Albert Rivera, o de la colla de Podemos? Em poden aclarir quina obligació té de votar que sí a la presidència d’algú que no ha obtingut prou vots per a investir-se ella soleta?

És perillós donar per fet que la voluntat popular és un simple tràmit. Perillosísim. Ai aquest 5 de juliol, ai aquest 27 de setembre…tic-tac, tic-tac…

Artículos anteriores
¿Quién es... Anna Grau?
Anna Grau
Periodista y escritora. Ha sido delegada de 'Avui' en Madrid, corresponsal de 'Abc' en Nueva York y ha sido o es colaboradora de TV3, Catalunya Ràdio, RAC1, COM Ràdio, RNE, TVE, Telecinco, Antena 3, 13 TV y Televisión de Castilla-La Mancha. Actualmente firma desde Madrid en 'Abc' y en el digital 'Cuarto Poder'. Es autora de tres novelas y del ensayo 'De cómo la CIA eliminó a Carrero Blanco y nos metió en Irak' (Destino, 2011).