Perilla la convocatòria del 27S

Por de desfeta electoral a CiU i ERC

CiU i ERC no tindran majoria a Barcelona i, per tant, probablement tampoc a la rica Diputació barcelonina. Es plantegen endarrerir el 27S. La seva premsa servil vol desacreditar genèricament les enquestes, totes desfavorables. Mentre, CiU i ERC ja busquen com presentar el seu molt probable desastre de diumenge de manera aigualida.

9 min
Oriol Junqueras y Artur Mas, en el Parlamento autonómico
Alfons Quintà
Lunes, 18.05.2015 04:35

Les cúpules de CiU i ERC estan convençudes de que no assoliran la majoria a l'Ajuntament de Barcelona, ni posteriorment a la rica Diputació també de Barcelona, amb la qual cosa s'hauran de qüestionar fins i tot la celebració dels tan anunciats, però mai convocats, comicis del 27S. Efectuar-ho és un dret exclusiu del president de la Generalitat. Aquestes previsions són vistes per CDC i ERC com un pèssim auguri respecte a unes eleccions el 27S.

Me'n informen separadament quadres d'ambdós grups independentistes. Afegeixen que les seves cúpules ja consideren com donar els resultats, el vespre de diumenge vinent, de manera de fer veure que no ha estat una clatellada tan espectacular com efectivament tot indica que serà. Estudien donar molt pes al nombre de petits municipis on podria guanyar CiU en ser l'única candidatura.

Esbiaixada informativa al caure

Aquesta nova esbiaixada informativa seria una altra presa de pèl. Per cert antagònica al que tot el catalanisme, i en particular l'ERC d'aleshores, que només tenia 23 dies (sic) de vida, ha estat dient de sempre, respecte a les eleccions municipals del 12 d'abril del 1931. Dos dies després, van portar a la proclamació de la Segona República Espanyola. Llavors es va voler donar prioritat a que, arreu d'Espanya, en les més grans ciutats havien guanyat les candidatures republicanes, mentre que en les poblacions menors dominà el continuisme monàrquic.

CiU i ERC també estan tantejant com, en el seu moment, podran anunciar un endarreriment de les eleccions catalanes, tan anunciades pel 27S. Per llei, s'han de celebrar, com a màxim de tard, el novembre del 2016. Òbviament i gens fraternalment, ERC voldria dur-ho a terme fent perdre encara més imatge i força a Mas, mentre aquest desitjaria provocar el mateix en relació a Junqueras.

Presentar aquella posposició d'endarreriment electoral és un gripau de mal empassar. De sempre, CiU i ERC s'han caracteritzar per atribuir els seus errors i patinades a "Madrit". Ara sembla impossible. Superarien els límits de la més boja "teoria de la conspiració". Es concreti com es concreti, diumenge hauran parlat, a les urnes, els ciutadans catalans, no pas "Madrit".

Sempre cal tenir present que, respecte als municipis, la llei força la recerca d'acords. Entre moltes altres efectes, això dilueix el monotema independentista, pel pes lògic d'altres temes. ERC i CIU havien fet de tot per evitar-ho.

Continua pèrdua de vot independentista

Com element objectiu clau, cal destacar que hi ha hagut una gran continuïtat en el temps en la pèrdua d'expectativa de vot independentista. Ha estat una percepció que ha estat socialment atenuada pels deliris informatius d'un món mediàtic molt majoritàriament dominat i pervertit per la Generalitat. Ara mateix el que exposo es fa passar per un tema inexistent. No s'ho creu ningú de cap cúpula.

Però l'enganyifa informativa es sol oblidar en el moment de dipositar el vot, encara més del que s'ha oblidat en ser enquestat. Precisament, es pot pensar que aquest oblit pot afavorir a les forces més moderades. Serà així, o no. Quan es vegi, no pas abans, es podrà lligar el sac de blat i de vots.

Batusses locals entre CiU i ERC

Els embolics són múltiples. "A moltes poblacions -em diu un destacat quadre pujolista- resulta que ERC i CDC, o CDC i ERC, tant li fa, uns lluiten per substituir a l'altra a l'ajuntament. Normalment era ERC que volia treure a CiU. No cal oblidar que no constituíem un front, com els mitjans independentistes han volgut fer creure. Per tant hi ha mala maror entre nosaltres. En sóc testimoni molt directe".

Curiosament, després una altra font, aquesta d'ERC, em diu que el seu partit "ha cedit massa davant de CDC". La font anterior, de CDC, havia dit que era CDC que havia cedit davant ERC. Anem bé per anar a Sants!

Tot plegat indica que hi haurà batusses amanides amb ingredients locals. Serà impossible de tapar i, per tant, negar-ho. Es veurà que, efectivament, existeixen ERC, CDC i també UDC. No són un front independentista, la mera idea del qual sempre ha rebutjat UDC. Per dir-ho sintèticament, una gairebé segura i objectivament desagregant desfeta caurà sobre un món ja desagregat, i no dic res de factors exteriors, atès que quan algú perd un altre (o altres) guanya. Que no els hi passi res.

El que és natural retorna al galop

A falta de cap teorització independentista, impossible, ni intentada, es constarà públicament l'existència del mil caps i mil barrets. Els francesos diuen "feu fora el que és natural, aquest retorna al galop" ("Chassez le naturel, il revient au galop"). Renoi, quines galopades que veurem i quins "morts" no poden causar, a l'estil del que mostrà el film de Sergei Eisenstein 'Que viva México'.

Té molts més números per una mala mort Artur Mas que no pas Oriol Junqueras. En canvi, Mas pot alentir el seu enterrament polític esgotant la seva galdosa legislatura. Tanmateix, caldrà que abans algun babau vulgui fer de futur cadàver. Josep Rull n'és capaç. Pot encarnar una altra bufetada. En els seus inicis no va poder guanyar a Pere Navarro a Terrassa i a les seves acaballes, encara jove, el pot derrotar qualsevol.

També caldrà veure com es concreten alguns mals presagis en ciutats mitjanes, ja que no sembla que hi hagi massa canvis a les altres tres grans. Tarragona i Lleida serien pel PSC i Girona per CDC. En canvi no sembla assegurada una victòria independentista a ciutats importants i sovint nacionalistes de la Catalunya Central. A l'àrea metropolitana tot indica que l'independentisme continuaria estant pràcticament absent.

Els mitjans servils acrediten ser-ho

Què farà d'aquí a diumenge la púrria mediàtica governamental? De moment sabem què han fet el passat diumenge. No vaig veure El Punt Avui perquè vaig quedar tip amb La Vanguardia i Ara. El diari del Grup Godó va titular en portada "Barcelona, Madrid, València i Saragossa decantaran el 24M". Ai caram, ¿I a Ulan Bator què passarà, respecte a Mongòlia? I a Monròvia, respecte a Libèria?

Qualsevol fotògraf m'entendrà: quan el que un objectiu adient mostra alguna cosa que un diari vol evitar ensenyar, cal optar -gens professionalment- per un gran angular o un zoom. En el cas de La Vanguardia, per fugir encara més d'una probable mort anunciada del que ha recolzat (antihistòricament, sectàriament i subvencionadament) ha optat per bufar núvols. Així, aquella inefable portada només remetia a un especialista en aquella activitat, meteorològicament absurda i periodísticament encara pitjor. Eren dues immenses pàgines escrites per l'inefable Enric Juliana. Confesso no haver-les pogut llegir. No calia. No parlaven ni de Mongòlia o de Libèria. Només volien lluir un confús ego.

El valor provatori del diari Ara

Va ser molt pitjor l'ultra independentista Ara. Eren tan reveladores que haguessin entusiasmat al per mi admirat i aquí desconegut Jacques Kayser (1900-1963), gran estudiós del contingut real dels diaris.

La portada d'Ara faltava a tots els principis periodístics en no ser informativa sinó només interessadament suggerent. Era: "Per què fallen les enquestes?". Personalment, en tinc alguna idea, des de fa molts anys i un grapat d'èxits, pel que fa a previsions de resultats electorals, des del mateix 15 de juny del 1977 ençà, normalment en solitari.

La bona pregunta no és saber perquè fallen les enquestes (quan ho fan) sinó "quan" ho fan, "QUAN". És quan avancen dades que no agraden. Aquest és el cas d'Ara, respecte a CiU i ERC. Si fallessin en sentit contrari, a favor de CiU i ERC, l'ARA no en diria res.

A la pàgina dos hi havia petits comentaris gens electorals. A la tres un editorial sobre un tema del qual escriuré aviat: "La perillosa banalitat del franquisme i la banalitat de la persecució del català". Tornen a estar entrant per la Diagonal els tancs del general rebel Franco, com se'n van publicar tants muntatges fa quatre dies? És aquest el tema d'interès a una setmana d'unes eleccions fins ara dites, per Ara, "plebiscitàries"?

Ara, contra les enquestes, per ser desfavorables

A les pàgines 4 i 5, apareixia un tema i un títol a doble pàgina: "Més enquestes que mai, però menys precises". Ai caram, quan no agraden no són "precises". Per aquell diari, ho serien del tot si mostressin el contrari. Fugin, fugin, que es veu massa el llautó.

A la pàgina 6, s'hi afegeix més odi a les enquestes, perquè no agraden. El titular a tota plana afirma: "Tot el que volies saber sobre 'la cuina' (de les enquestes)". Quedarà decebut qui pensi que es tractaria de la gran capacitat "culinària" de la Generalitat en el tema, acreditat pel ben seu Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

A la pagina 8, més del mateix, sempre a tota pàgina: "Més volatilitat, menys fiabilitat". La pàgina 9 és de publicitat i la 10 és de "Sant Tornem-hi", que deien els meus avis: "Les empreses de sondejos del Regne Unit fan autocrítica". En efecte van donar massa expectativa de vot a l'independentisme. Això es camufla, per allò de que el que no mata engreixa.

En síntesi, fàcticament, no pas per cap prognosi, queda demostrat que a Ara no li agraden les enquestes quan aquestes no confirmen, com estan fent des de fa molts mesos, les seves cabòries. Gràcies per tan significativa admissió de part, com diem els advocats. La diguem-ne sentència es comunicarà diumenge vinent. Però, en les seves grans i importants línies, ja està començant a ser redactada.