Artur Mas i la justícia, en el cas Innova

Sanitat: complicació deliberada i "irregularitats recurrents"

Ahir un dirigent de CDC em digué: "Mas està molt més angoixat pel fet que el pugui afectar penalment el cas Innova que no pas per la seva imputació respecte a la consulta del 9N". Estava ben vist. Mas ja ha estat esmentat en un brillant aute del jutge de Reus que porta aquell cas. La possibilitat de que s'hi acabi trobant un "consorci criminal" està augmentant.

15 min
El presidente de la Generalidad, Artur Mas
Alfons Quintà
Martes, 5.05.2015 04:01

El fet més greu és un aute del jutge de Reus que instrueix l'immens cas Innova. Afecta només l'ús de pròtesis defectuoses o caducades per part de l'Hospital Sant Joan de Reus. En aquesta peça separada està imputat l'empresari que els hi va vendre. Quan un traumatòleg hagués denunciat el seu ús, es van deixar d'utilitzar. Però a continuació hi hauria hagut pressions per a que se'n tornessin a comprar.

L'aute exposa el següent: "Como explica la fiscalia de Tarragona, en comparecencia del propio imputado, además de reconocer la existencia de reuniones para obtener trato de favor, acude a los responsables del Ayuntamiento de Reus para que presionen a los médicos para que contraten sus prótesis. Siendo destacable que además reconocen, por el mismo imputado, reuniones al más alto nivel autonómico (Conseller Sr. Mena y el presidente de la Generalitat, Artur Mas)".

Pròtesis caducades i alterades

El mateix aute afegeix, citant també la fiscalia, que es tractava de "prótesis de baja calidad, con fallas en las condiciones higiénicas de su producción, así como la alteración de los precintos de calidad de las mismas, de forma que se venden piezas caducadas como si estuviesen en estado correcto".

Sempre citant a la fiscalia, l'aute del jutge agrega que tot és "especialmente grave si conectamos dos situaciones, de forma que quien vende medicamentos o prótesis en mal estado, al mismo tiempo presiona a la administración para que se las compre, y lo que es peor, esta administración asume tal venta".

Contractació al marge de la llei

Hi hauria més anomalies. Una assessora jurídica d'aquell gran grup va redactar, el 28 de novembre del 2014, un informe afirmant que "de tota la contractació d'entitats del grup només un 10-15 per cent compleix el TRLCSP" (Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic). És una norma bàsica, d'incompliment justament sancionat, i concordant amb la legislació de la Unió Europea.

Malgrat tot això, i més coses increïbles que caldrà anar explicant, Mas va dir que la Generalitat no tenia res a veure amb l'escàndol Innova. Òbviament, Boi Ruiz ho reafirmà. Després, Mas digué que la culpa era del Tripartit. També afirmà que l'escàndol l'havia denunciat l'alcalde de CiU de Reus, cosa demostrablement falsa. Dilluns al matí Boi Ruiz va sobreafegir mentides a les mentides anteriors, en unes declaracions a la ràdio RAC1.

Com puc provar documentalment, aquell cas el vaig exposar jo, per primaríssima vegada, el 25 d'octubre del 2011 amb un llarg article al Diari de Girona. En editar-lo vaig tenir un problema que semblava insoluble: no trobava cap fotografia de Josep Prat. Finalment en vaig trobar una de força dolenta, que es va publicar, per manca d'una altra de millor. Un redactor de l'edició a Catalunya d'un diari de Madrid va fer el ridícul en atribuir-se'n un mèrit que no li correspon gens ni mica. Va escriure del tema moltes setmanes després. Les hemeroteques no menteixen. Per sort seva, finalment ha callat.

Prat, volent passar desapercebut

Posteriorment ha quedat clar que Prat havia decidit passar desapercebut, respecte a l'opinió pública, malgrat ser la persona determinant en sanitat, al més alt nivell de la Generalitat, només sota les ordres del propi Mas.

Prat havia tingut una relació estreta amb Mas quan aquest era conseller en Cap i Prat director general del crucial Servei Català de la Salut. Es van entendre molt bé des del primer moment. El paper clau de Prat era molt conegut en algunes cúpules políticosanitàries, però ningú en deia res. Era molt temut.

Roses i flors per Innova

Fins al dia de la publicació del meu article, cap diari, cap polític, ni cap partit no havia dit res de substantiu d'Innova o de Prat, com no fos parlar de roses i flors. No m'agrada parlar d'incompetents ni de coses pitjors, però hi hagué un periodista d'una edició de Barcelona d'un diari de Madrid que còmicament es va voler posar, respecte al tema Innova i la corrupció sanitària, una medalla que no li corresponia. Per sort després ha callat. Jo també callo una gran bestiesa que va fer, respecte a mi. Ja va fer prou el ridícul. Ara no tinc cap ganes de que el faci més, però, per descomptat, pot arribar a merèixer-ho.

Pocs dies després del meu article, David Vidal, regidor de la CUP i responsable del seu partit a Reus, a qui no coneixia ni de nom, com jo tampoc no coneixia a ningú de la CUP, va trucar al diari citat dient que volia posar-se amb contacte amb mi. No li van donar el meu número de telèfon perquè ho prefereixo però li van agafar el seu. Uns dies o una setmana després el vaig trucar. Era un telèfon fix. No el vaig trobar i no tenia gravadora de missatges.

La CUP i el cas Innova

El vaig tornar a trucar molts dies després i el vaig trobar. No tenia res de que informar-me sinó que em demanà la informació complementària que li pogués donar. Després varem parlar força vegades. Ben aviat li vaig plantejar que hi podien haver il·licituds penals. Més tard David Vidal, en nom de la CUP, va decidir actuar en dret. No varem discrepar en res, ni hi ha res que pugui dir, atès que sóc advocat i estic justament obligat al secret professional. En tot cas, els mèrits concrets, en aquest àmbit, corresponen a David Vidal i a altres advocats. David Vidal i jo coincidim en la cronologia i en la realitat dels fets que he exposat. Ell no ha mentit mai, ni jo tampoc. Ja he al·ludit a qui ho va fer.

Respecte al que si és d'interès social general, el muntatge Innova, el primer que cal dir és que quan es decideix complicar quelcom que podria ser senzill, cal sospitar que algú vol amagar alguna cosa important i de difícil exposició moral. Avui aquest és un dels principals drames de la sanitat catalana, aparentment pública però de domini privat i políticament sectari, des de dins de CDC. Aquest opac model de fet, sorgí sota el mandat del llavors conseller de Salut Xavier Trias (1988-1996) després de que durant els quatre anys precedents Trias hagués estat director general de l'Institut Català de la Salut (ICS).

Caos sanitari deliberat

Si algú dubte de que la sanitat és un caos deliberat i innecessàriament car, per causa del control de CDC, es pot convèncer del que afirmo entrant a internet, usant el mot consorci o hospital comarcal, o qualsevol expressió semblant. Es farà un fart d'anar d'una pretesa institució a una altra, amb un cap-rodo final d'antologia. Que els especialistes en llençar diners per les finestres invoquin la necessitat de retallades per raons econòmiques fa plorar de vergonya aliena.

Primer haurien d'estimar el sobrecost que han generat, generen i voldrien generar (encara més) amb les formes de contractació il·lícites que han propiciat. Si aconseguissin suprimir, en els consorcis i arreu, el dret administratiu, ja masegat, per alguns hi hauria barra lliure.

Aquest complex mullader organitzatiu, en vies d'esdevenir encara més complicat i més opac, amb el pas del dret administratiu al mercantil, no funciona gens bé. Ho acredita un informe que la Sindicatura de Comptes, enviat al Parlament. És condensat i revelador. Té un títol insuperable: 'Irregularitats recurrents als consorcis i les empreses de l'àmbit sanitari'.

Control del territori mitjançant la sanitat

A internet es troben un reguitzell d'ens sanitaris inútils, on sempre hi pot haver algú que hi hagi col·locat a la cunyada, o al cosí. També cal sospitar que haurà trobat ens amb pagaments entrecreuats. O podrà recordar una frase inefable: "Ja ho trobarem". És a dir, ara et faig un favor i demà tu me'n hauràs de fer un altre.

A més d'aquesta volguda complicació hi ha la pròpia de casos concrets. Puc citar dos hospitals o grups o el que sigui, tots dos concertats i molt emparats per CDC. Un és el tristament famós Innova de Reus, però projectat vers les Terres de l'Ebre. L'altre, el grup privat Xarxa del Santa Tecla de Tarragona, que la Generalitat vol convertir en dominant amb un consorci destructor de l'ICS de les comarques de Tarragona.

El teló de fons és el control polític del territori, perquè sempre hi ha eleccions al caure. Ara bé, Mas va gosar dir, sense témer fer morir de riure, que vol informar sobre el pitjor cas de mullader sanitari, el d'Innova. Ho podia haver fet abans. Ara ja n'està ben assabentat el corresponent poder judicial. En aquest darrer cal confiar-hi, en Mas no, ni gens ni mica. Als fets em remeto.

També estic molt pendent del que pugui passar a Amposta, on el seu ajuntament va ser objecte d'un registre judicial. En aquella localitat hi un personatge clau, Manuel Ferré, alcalde i moltes coses més de CDC, així com continuar de l'"home fort" de CDC per antonomàsia, Joan Roig. A més, Ferré ara presideix el crucial Consorci de Salut i Social de Catalunya, on es va començar a estructurar, de la mà de Prat i del llavors alcalde socialista de Reus, el sinistre Josep Abelló, un embolic immens, de difícil exposició i potser impossible solució.

Simbiosi entre CDC i el seu sector sanitari

Dins del mullader sanitari, de sempre s'hi ha volgut amagar el paper determinant que va anant agafant, amb la complicitat de tota CDC, l'avui determinant 'sector de negocis sanitaris de CDC'. En cap moment aquest sector, sempre àvid de guanys, va deixar de créixer. Era i és un poder privat i privatista que semblava que no existia. Ara bé, en sanitat, aquell sector ha acabat sent el poder dominant.

Avui la simbiosi entre CDC i aquell seu sector ha passat a ser, probablement, el fenomen més determinant de la política catalana. Però, per culpa de molts mitjans de comunicació, continua essent una opacitat més, com altres. Tampoc no es digué mai que Josep Prat fos un element clau, fins que jo ho vaig exposar a l'octubre del 2011. El món corsari independentista va tardar mesos en dir-ne un sol mot. Començà ensucrant-ho tot i ara està llençant pilotes fora, com fa Mas.

Una destrossa mai exposada a la ciutadania

El greu tema de la destrossa de la sanitat pública és aquell que menys s'ha explicat a la ciutadania, fet que caldria remeiar. Ho fa difícil la seva condició de pastel de mil fulles, amb uns esquemes que crec honestament que han estat pensats precisament per entabanar.

En privat la immensa majoria de polítics -inclosos un munt de CDC- reconeixen que hi un alt grau de maldat sanitària. Però en públic ho callen. En el cas Banca Catalana i en els decennis pujolistes, corruptes a nivell superior al familiar, passà quelcom de comparable: es callà a dojo. Molts n'haurien de sentir vergonya.

L'afany generalitzador i homogeneïtzador que Mas va voler imposar al desastre sanitari, des del primer moment, ha resultat ser massa descarat. Per estructurar-ho va triar a Josep Prat. Per assolir-ho, Prat va acumular totes les funcions imaginables. Però el seu objectiu no era gens dispers. Va voler imposar, per decisió de Mas, la variant més dura d'aquell model de CDC, l'encarnat per Innova, a tota Catalunya. Va comptar amb el caríssim assessorament de la multinacional PricewaterhouseCoopers per afinar un sistema horrorós. És el que la Generalitat encara està executant. Cal destacar que Innova va ser el prototip del que volien que fos tota la sanitat catalana. Negar-ho implica una monumental manca de vergonya.

Mas, triant a Josep Prat

En designar Prat president de l'ICS, Mas sabia a qui triava pel lloc estratègic per antonomàsia. Mas també el va el fer, paral·lelament, membre del seu consell assessor en sanitat. Sabia que Prat era membre del consell d'administració del principal grup hospitalari d'Espanya, la multinacional USP. Precisament hi ha una acció judicial per a saber si aquell conjunt va constituir un il·lícit penal, a causa d'incompatibilitats. Mas en seria responsable.

Com a Primer Conseller (2001-2003) Mas va conèixer i tractar, personalment, institucionalment i administrativament a Prat, el qual, del 1998 al 2003, va ser director general del Servei Català de la Salut. Sabia que Prat no era un pardalet caigut del niu. Havia dut a terme a les drassanes gallegues Astano una gran i dura reestructuració.

Necessitat de diners per part de CDC

L'obsessiva necessitat de CDC de obtenir més diners, en la perspectiva del 27-S, ha fet perdre passades vergonyes. Mas no té discurs sanitari ni de cap tipus. El seu buit intel·lectual i moral l'ha portat a haver de mostrar el seu llautó real. L'absurditat moral està molt bé en les obres de Dostoievski. Però a la política moderna tot té causes i objectius, amanides, ai las, de demagògies populistes que sempre acaben fallint.

Avui aquell sector sanitari de CDC vol donar a tot el conjunt sanitari una formulació jurídica que correspongui al seu poder, dominant i amb ganes de cruspir-s'ho. En zones concretes ha instituït un caciquisme de base sanitària, mentre el control, per CDC i pel seu sector de negocis sanitaris, del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) li permet crear i impulsar un discurs corporatiu insòlit, sense cap matís. No hi cap col·legi professional com aquest. El resultat és un domini, sense fissures, d'un món professional que, com tots, en realitat és divers.

Al citat sector de CDC li anirà molt bé mantenir un ICS residual i castrat. Serà el seu 'banc dolent' on hi anirà derivant tot el que no vulgui, en no generar-li beneficis. Ressuscitarà la vella beneficència. L'equitat ja ha desaparegut.

Noms del sector sanitari de CDC

Avui és impossible entendre res en sanitat sense tenir en compte aquell sector de CDC, al que Mas obeeix. Aquí i ara, en sanitat succeeix el mateix que amb els iceberg, que resultarien incomprensibles sense tenir en compte la seva estructura amagada, submergida. Amb Trias com conseller sorgí una simbiosi entre el sector tan citat i la Generalitat que va anar passant a tenir un domini omnímode, amb l'arribada de Mas al poder.

Els Feliu Sucarrats, la família Sumarroca, Ramón Bagó, Higini Raventós, ajudats per cabdills territorials menors (com Joan M. Adserà a Tarragona o com Manuel Ferré, alcalde d'Amposta i successor de l'encara més potent Joan Roig) i professionals durs (com Francesc José Maria, antic dirigent del Partido del Trabajo de España i Josep M Piqué, director del Clínic de Barcelona) formen un grup amb interessos comuns i una immensa capacitat d'imposar rumbs. Mas és l'escolanet que diu amén, mentre Boi Ruiz fa pallassades.

Els pares fundadors

Els esmentats en primer terme, són els pares fundadors, des de l'ombra, d'un gran sistema de poder, que va ser acceptat amb entusiasme -si bé sabia obrar amb prudència- per Jordi Pujol. A Pujol no li agradava gens pensar que alguns d'ells, en especial Jaume Aubia, arribat el cas, serien més fidels a Miquel Roca Junyent que no pas a ell.

Ara tot plegat està en el centre d'un desori dins un altre desori. Els empresaris sanitaris de CDC esmentats voldrien que es dugui a terme la destrucció final de la sanitat catalana tantes vegades exposada, en aquests articles, i tan callada per la majoria de mitjans. Per això cal reiterar anàlisis aclaridors, com ho és l'informe de la Sindicatura de Comptes, ja adjuntat a aquest article.