La CUP apoya una manifestación en defensa de dos presas etarras catalanas

La CUP de Barcelona ha mostrado su apoyo a la manifestación

 

Después de que la Audiencia Nacional haya prohibido el acto de homenaje previsto para este sábado en honor de Laura Riera, condenada por colaborar con la banda terrorista ETA, y de una marcha de antorchas en favor de Marina Bernadó y de Lola López, encarceladas en Francia por pertenencia a ETA, una nueva polémica ha saltado a la luz.

..

 

Torna a ser al desembre, i tornem a recórrer els carrers del centre de Barcelona. Reagrupament de condemnes, trasllats constants de presons, aïllament, trasllats als jutjats, judicis a l'Audiència Nacional per solidaritzar­nos amb elles... Torna a ser desembre, ha passat un any des de que vam recórrer aquests carrers i res ha canviat. La Lola continua complint condemna en la presó de Rennes a l'esta francès. Una condemna reagrupada que s'eleva als 20 anys i que no acaba aquí. Acaba amb una extradició de l'esta francès cap a l'estat espanyol per a que la Lola acabi de complir el que li resta, més de mil anys de presó. I la Marina, que des del 10 de novembre fins al 19 de desembre ha estat sotmesa a un judici­ farsa a la ciutat de París. Ja ha estat condemnada a dues penes de 9 anys, a l’octubre del 2008 i al maig del 2011, i com les dues condemnes han estat per lo correccional les van fusionar en una de deu anys. Aquesta condemna va acabar a l’abril d’aquest any, per tant la Marina està en presó preventiva. Les acusacions a les que s'enfronta són, en paraules jurídiques de la jutgessa d'instrucció: • Rapte i segrest seguits d’alliberament voluntari en banda organitzada. • Robatoris en banda organitzada sota l’amenaça d’armes. • Destrucció per incendis en banda organitzada. • Recaptacions per banda organitzada amb armes. • Associació de malfactors. • I totes les infraccions amb l'agreujament de realitzar­-los amb la intenció de pertorbar l’ordre públic mitjançant el terror. I nosaltres continuem solidaritzant-­nos amb elles cada dia, com si fos el primer. Deixem de banda la hipocresia d'aquests dies i ens llancem als carrers, no per quedar immerses en mig de la multitud que passeja amb una venda als ulls, sinó per denunciar la seva situació. Denunciem el règim especial al que estan sotmeses, un règim creat especialment per a elles, tot i que els botxins que el van redactar no les reconeguin com a tals. Denunciem les vulneracions de drets a les quals es troben sotmeses cada dia. Denunciem la dispersió que, tant elles com les seves famílies, pateixen des de l'inici de les seves condemnes. Denunciem la repressió que patim en el nostre dia a dia per solidaritzar­-nos amb elles i les seves famílies. Primer van ser el Ferran i el Gregori, després 7 companyes més que van passar per l'Audiència Nacional. Qui de nosaltres serà la propera? Però amb totes les seves amenaces i imposicions, no deixarem de ser solidàries i no renunciarem a la nostra lluita i el nostre compromís. Som conscients de que no hi som totes, que ens falten la Marina i la Lola. I cada any continuarem omplint els carrers amb la flama de la solidaritat, per il∙luminar el camí de les nostres companyes per quan tornen a casa. Ells il∙luminen els carrers amb llums de colors, nosaltres amb la flama de la solidaritat. Ells regalen consumisme, nosaltres tendresa. Per nadal les volem a casa! Fins l'últim RESCAT, la lluita continua!