I ara com Etiòpia!

3 min
Martes, 1.09.2015 00:41

La Catalunya onírica dels ideòlegs de l’independentisme està composta de fragments, com una mena de Frankenstein, una mica de Dinamarca, d’Àustria, dels Països Baixos, de Finlàndia, de Suècia, d’algun país bàltic, sense oblidar les referències bíbliques i els somnis de Nelson Mandela i Luther King, bo i agafant sempre la peça o la paraula que més els convé en cada moment. Per què? Resulta difícil trobar explicacions al deliri, però intentem-ho, tanmateix.

Muntar l’engany sobre algun element real, encara que sigui extern i llunyà, el pot revestir de credibilitat

D’una banda, perquè muntar l’engany sobre algun element real, encara que sigui extern i llunyà, el pot revestir de credibilitat, d’altra banda perquè desconeixen o prefereixen ignorar la Catalunya real --Artur Mas no viatja amb Metro, de La Pau a Trinitat Nova, d’Hospital de Bellvitge a Fondo, per exemple-- i llavors la ficció permet emmascarar la realitat, els defectes, les mancances: "La Catalunya independent serà alhora com..., com..., com..., com...". La credulitat de molts sembla no tenir límit, s’ho empassen tot.

Francesc Homs, conseller de Presidència, ha anunciat que CDC no negociarà cap modificació de la Constitució de 1978 si no s’hi reconeix el dret d’autodeterminació de Catalunya. En el repartiment de papers entre CDC i ERC, l’un (Oriol Junqueras) titlla de "conte de fades" la reforma federal de la constitució, l’altre (Artur Mas), per boca del conseller àulic, nega la possibilitat de negociar res al posar una condició: l’establiment del dret a l’autodeterminació com a secessió, específicament previst per a Catalunya, condició inacceptable per contrària al sentit i principis del federalisme --la principal funció ètica i política del qual és fer de la diversitat unitat i convivència--.

Enganyen quan diuen que moltes constitucions (Bolívia, Veneçuela, Mèxic, Brasil, Bangladesh, Angola, Sud-àfrica...) "reconeixen" el dret a l’autodeterminació

Enganyen quan diuen que moltes constitucions (Bolívia, Veneçuela, Mèxic, Brasil, Bangladesh, Angola, Sud-àfrica...) "reconeixen" el dret a l’autodeterminació. El que reconeixen és el respecte del dret a l’autodeterminació dels pobles colonials, tal com el configuren les resolucions de les Nacions Unides 1514 (XV) de 14.12.1960, 1541 (XV) de 15.12.1960 i 2625 (XXV) de 24.10.1970. Els cal, doncs, fer un pas més vers la ficció i dir que Catalunya és un territori colonial d’Espanya. Els toca a ells demostrar-ho.

L’única constitució en què es reconeix el dret a l’autodeterminació com un dret a la secessió és la de la República Democràtica Federal d’Etiòpia de 1994. Un Estat compost format per 9 regions ètniques, 39 nacions, nacionalitats i pobles reconeguts per la constitució , 7 llengües majors, 3 religions: cristians, musulmans i creences tradicionals, una població de 90,3 milions d’habitants i un grau de desenvolupament de tercer món profund. Aquest dret, l’exercici del qual figura sotmès a criteris molt rigorosos, com que la demanda del parlament que insti la secessió ha de tenir el suport d’una majoria qualificada de dos terços, mai no ha estat invocat i la seva existència sembla més aviat una concessió formal a l’enorme complexitat d’Etiòpia.

Però no importa, posats a construir la Catalunya-Frankenstein també es pot agafar un tros d’Etiòpia.

Artículos anteriores
¿Quién es... Jordi Garcia-Petit?
Jordi García-Petit
Doctor en derecho.