Què es pensaven?

4 min
Sábado, 28.11.2015 00:00

Les paraules d’Artur Mas en la “compareixença informativa” del dimarts 24 de novembre ultrapassen tots els límits de la deshonestedat intel·lectual, superen el que ja semblava insuperable en fal·làcia i cinisme polític. Una intervenció que recorda un cant de cigne.

Però, què es pensava, que podria continuar finançant subreptíciament la deriva secessionista amb el pressupost de tots?

Mas ha titllat d’agressió institucional, i d’agressió a seques, la reacció administrativa de control financer del Govern central (de necessitat discutible, car se sobreposa a controls eficaços ja existents) com resposta a l’acció desestabilitzadora contínua del sistema sobiranista que ell presideix. Pretén Mas que amb les condicions que s’imposen a Catalunya, i a cap altra Comunitat, per mantenir les transferències finalistes de fons del Ministeri d’Hisenda, a càrrec del romanent del Fons de Liquiditat Autonòmic, s’està humiliant i castigant a tota la població de Catalunya.

Hi veu un “animus puniendi” universal, indiscriminat, en el propòsit de prevenir que amb “astuta” enginyeria comptable es poguessin aplicar per via indirecta recursos dels fons transferits a “activitats contràries a la Constitució i les lleis”. Però, què es pensava, que podria continuar finançant subreptíciament la deriva secessionista amb el pressupost de tots? Almenys, la decisió del Govern central serveix per alertar sobre l’existència d’un quantum i un origen (ocultats) de les despeses que la Generalitat dedica al “procés”.

Aparenten estar sorpresos i ofesos perquè el Tribunal Constitucional hagi suspès la declaració del Parlament de Catalunya, aprovada el 9 de novembre amb els sols vots dels independentistes, la qual declaració és un acte d’agressió política contra la Constitució, l’Estatut i les institucions que en dimanen. Com qualificar l’inici del procés de creació de l’Estat català independent, que suposaria dissoldre la integritat territorial de l’Estat, i la projectada desobediència a les decisions de les institucions de l’Estat, en particular del Tribunal Constitucional, sinó com una agressió que no pot resultar gratuïta ni quedar impune, si es vol preservar l’ordre jurídic i polític tant l’espanyol com l’europeu.

Què es pensaven, que podien tesar la corda sense límit, que només ells són els amos de l’acció en l’espai i el temps?

Aparenten estar sorpresos i ofesos perquè hi hagi com més va més preocupació en els mitjans empresarials i en tot el món productiu pel previsible cost econòmic i social de l’aventurisme secessionista. Ho apunta amb alarma el ponderat Cercle d’Economia i es comprova amb el degoteig de la deslocalització de Catalunya de seus corporatives i l’ajornament o l’anul·lació d’inversions. Del degoteig a la fuita declarada només falten un parell de passes, les que tenen anunciades i pretenen fer els aventuristes.

Aparenten estar sorpresos i ofesos que el Ministeri de l’Interior es mostri reticent a l’hora de convocar Artur Mas, com a Responsable de la Junta de Seguretat de Catalunya, en el marc de la lluita antiterrorista. No serà més aviat comprensible la reserva envers qui es comporta tan deslleialment amb les institucions de l’Estat, mentre que maliciosament acusa de deslleial a l’Estat i es vanta que el tractarà amb astúcia, o sigui amb l’enginy per aconseguir qualsevol fi.

Què es pensaven, que podien tesar la corda sense límit, que només ells són els amos de l’acció en l’espai i el temps?. Ingenus, maldestres, o simplement trilers que juguen a enganyar propis i estranys?

Artículos anteriores
¿Quién es... Jordi Garcia-Petit?
Jordi García-Petit
Doctor en derecho.
Comentar